He trobat un elefant enterrat a la sorra de la platja. No sé com hi anat a parar pobrissó però prometo esmerçar tots els meus esforços a salvar-lo. De moment, ja treu la trompa i part del cap... Jo, amb la galleda ,el remullo de tant en tant ,perquè crec que ,en les seves condicions actuals, semi enterrat, deu patir molta sed....
Esquinço la tela de l'ànima amb prou ànims per estripar-la com un bacallà sec partit per la meitat o un esquelet de natura morta.. Aus impossibles que picotegen amb els seus becs les parets i el sostre de la casa i la foraden i sento la ferida oberta arran del cor...crustacis i crustàcies...ulls que ens espien...peixos que ens fugen de les mans com anguiles esmunyedisses ....el temps que no s'atura ha estat congelat a cops de pinzell i pintura dins un quadre a interpretar...Un cop, ja fa molt temps, un nen em va dir un munt de mots a raig com si fos un llarg test:
Per què de nit és fosc? Per què el sol no hi és al cel? És que no som prou bons? Que li hem fet mal? Per què si fuig el sol es fa tot fosc? És la nit qui ve o és el sol que se’n va? Qui té el piu que mou el món? És com un joc de daus que treu un sis? Amb quin dels cinc dits puc fer jo el truc?
Puc fer la nit? Puc fer la llum? Per què el mar és blau? Per què el mar mai no se’n va com el sol? On és el tap del fons del mar? Qui va fer el món? On van els morts? On vaig jo? Qui ets tu? Qui sóc jo? On vas tu?
El test fou molt llarg , un pou sens fons .I jo com un mag , faig un joc de mans amb els “que” i amb els “com”. Li dic veus? Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros. I res és rar i res és cert si treus el cap i clous els ulls .Tot és un joc de mots on tot es torna un mot ple i res es fa buit . I si fas el que et dic, el mag ets tu i els mots són teus i el tap del fons del mar un roc ben dur fet de cor i cos de llums del sol que de nit fuig cap el cau d’un peix que mai surt del fons. El peix és el rei del mar i qui té el tap ben lluny de tots. El sol dorm al seu cau quan és de nit. Surt quan el peix li fa un toc :Au ¡ cap el cel que es fa tard , la llum vol ser a dalt! I és quan la nit fa el seu torn de no fer res. Ja ho saps tot , nen!
Doncs no no he pujat a cap tren que m'endugués lluny de Barcelona....i m'he quedat aquí car estimo aquesta pobre, bruta, dissortada ciutat i encara que m'agradaria allunyar-me nord enllà i viatjar en el temps a temps millors on diuen que la gent és i serà catalana, independent, assenyada i arrauxada, i tantes coses més...però no, m'he quedat a fer el meu deure: corregir, corregir, llegir i rellegir treballs, exàmens i altres coses per l'estil...això sí almenys he viatjat per la biosfera blocaire amunt i avall, d'enllaç a enllaç i de bloc a bloc.....i tots els blocs o gairebé tots els trobo interessants i originals, divertits, artístics, ocurrents, poètics, il·luminats...compromesos , literaris....tendres....N'hi ha de tots colors i dissenys! O sia que no he pujat a cap tren i el tren, l'altre, el de la vida que passa, el tren que no s'atura mai ( i la darrera estació s'anomena mort) m'ha empés com sempre a tirar endavant....a no mirar enrere gaire estona (m'entristeix a cops el pas del temps que s'endú com un lladre els records, els moments feliços i alguns amics i amigues i parents a la darrera estació de la vida) I aquí estem. D'aviat serà Nadal. I a taula es noten les absències.
Poques vegades es donen dues obres mestres que s'interaccionen i es complementen....recomanable escoltar la Sonata a Kreutzer mentre es llegeix la Sonata a Kreutzer o abans de llegir-la o després...
