Parla Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. 

Doncs això.... ja podem xiular que si l'ase no vol beure....

Una nena canadenca de 12 anys ens explica la crisi

Navegant per la xarxa me he topat amb aquest vídeo, Victòria té només 12 anys , és canadenca i ens explica molt clarament aquesta macabra època que estem vivim en tot el món, no només a Europa , on diu banc canadenc poseu el gentilici que més us agradi , el més sagnant és que té tota la raó....i el missatge del final és encoratjador; potser que algú li faci cas no? ( si premeu on posa cc veureu els subtítols en castellà) 

avui es fa la  Marató per la pobresa, curiós i trist que haguem de demanar a la societat diners , el diners que els governs destinen a altres coses més importants , els fons finançaran projectes centrats en quatre àmbits: assistència, habitatge, inserció sociolaboral i infància.
Una de les primeres mesures del govern dels millors va ser la revisió de la Renda mínima d'inserció, no dic que no hi hagués algú que no complia els requisits ( entre elles ser pobre de solemnitat) però quan s'hauran estalviat? i els maldecaps produïts a gent que no tenia res més per a sobreviure? mentrestant els veritables lladres de  milions d'euros i no cito noms perquè ompliria trenta posts....campen amb les butxaques plenes.....les entitats del tercer sector ( ONG , fundacions i altres que es dediquen als discapacitats, als pobres, als immigrants, a la infancia en risc etc etc) han vist retallades fins la mínima expressió els diners que rebien...els governs agenollats davant el poder financer treuen milions i milions de la protecció sanitària i social per dedicar-los a altres qüestions.....( i ja no parlo de l'educació pública, ni dels desnonaments...)
Si fins i tot una nena de 12 anys té les coses clares, on són els pensadors? i els economistes? no hi  ha ningú que tingui una mica de seny en tot el món?
la pobresa infantil creix més a Catalunya que a L'Estat Espanyol

Recordem...

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol. 

Salvador Espriu (fragment )

A vegades és necessari i forçós

 que es mori del tot un banc

però mai no ha de morir qui dorm en un banc

tot sol

Versió lliure  Elfreelang

afegeixo una altra versió d'on segurament es va inspirar Espriu ( gràcies Assumpta)

  Evangeli de Sant Joan, capítol 11 versicles 49-51

"Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: «Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble...

Socors! aturem les retallades!

Gabriel et vas oblidar les ulleres (Forgotten sunglasses) (relats conjunts)

http://vladimirkush.com/forgotten-sunglasses

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater

Dedicat a Gabriel Ferrater que demà 20 de maig hauria fet 90 anys.... 

I reflectits en les ulleres oblidades , dins un paratge ocult d'un tros de cel on serveixen cervesa en gerres i ginebra amb gel en gots prims i llargs, transparents,  dones joveníssimes   que reciten poesia ...uns ulls, una mirada, tres mirades, mil mirades descentrades.....esguardant com de reüll.....captius en el reflex... impregnada de versos, presoneres involuntàries, mots, girs, giravoltes i poesia, vida intensa i tensa, llibres llegits, veus trenades, esperits rebels s'hi han quedat atrapats i atrapades ....sense cos i amb vida....eternament.

Silenci de colors sota la rebequeria d'uns núvols despentinats....esquinçat verticalment pel so d'un metrònom....

Dones i dies, dies i dones, Reus, Sant Cugat,   alfa i omega ....et vas treure les ulleres i allà les vas deixar....amb els ulls que et miraven mentre les miraves...

12M-15M de la indignació i l'astènia, nosaltres i Polònia

No,  no vull equiparar justa indignació i astènia  ....encara que ben mirat aquest cansament que tinc i arrastro com una llosa tota la setmana potser és de l 'acumulament de petites i grans indignacions que al final pesen ....i sobre la llosa un refredat d'època (primaveral) amb nas tapat, congestió, mal de cap i ulls inflats i mal d'orella....espero que passarà....em sap greu però no he anat a la manifestació, ni al gimnàs, ni a passeig...no em veia amb prou forces....tot el dia ajaguda o asseguda.....esgotada....un virus Guardiola nou? m'he buidat i m'he de tornar a omplir...? gràcies a la xarxa puc dir que m'he manifestat virtualment fent el seguiment des d'aquí....m'alegra comprovar que hi havia un munt de gentada....i que ara mateix estant a la plaça Catalunya celebrant una assemblea .....el dia 15 farà un any....a veure si revifa tot plegat i fem entre tots alguna cosa prou sonada que pari els peus a tanta injustícia.....només faltava Bankia  ....i a mi qui em rescatarà o m'injectarà milions d'euros si faig fallida? 

Sembla ser que avui fa anys i panys del llibre de Joan Fuster Nosaltres, els valencians , cinquanta ! i a iniciativa del diari Vilaweb se'ns demana que piulem amb l'etiqueta Nosaltres....com que no hi sóc al lloc on piulen ni en pertanyo ....deixo aquí la piuladissa , bromes apart amb tots els meus respectes cap a la figura del gran Fuster ......

ah i espero que al nou cap de TV3 no se li acudeixi prescindir de Polònia, darrerament estan molt fins

Aparaula'm

aPARAULA'M
la meva paraula és : AIGUABARREIG
1m(LC] Fet d’aiguabarrejar-se.
2 m. [LC] Indret en què dos o més corrents d’aigua s’ajunten i en formen un de sol.

Podia haver-ne triat moltes més enlloc d'aquesta però la idea de confluència, de barrejar, d'ajuntar aigües, idees, pensaments i sentiments en un sol cabal em sembla metàfora adient ... per la diversitat de corrents  que tot i respectar-se van a parar a un mateix destí ,un mateix propòsit ....